Benvolgut deu de la pluja:
No voldria que les meves paraules et resultessin ofensives i prenguessis la decisió de marxar definitivament de la meva vida.
Primer de tot, voldria dir-te que estic encantat de la teva presencia, el regal que ens portes és imprescindible per poder mantenir aquest ritme de despesa hídrica que portem, per regar els camps (inclosos els de golf), per sanejar l'aire brut d'aquesta gran ciutat, per fer créixer la gespa i per poder veure aigua clorada.
I pot ser encara et diria més. Aquest or transparent amb el qual ens beneeixes, podria significar el final de baralles polítiques artificials, podria pacificar territoris i salvar el cul d'algun càrrec electe del meu país.
També et diré, que aquest darrer aspecte, a mi, m'és indiferent del tot.
Ara be, des de la meva humilitat més absoluta, com un simple creient de les teves humitats glorioses, m'agradaria fer-te una petició, oh! gran deu!
No podries enviar-nos els teus dons només en dies laborables? Ho dic per que els mortals normalets santifiquem els caps de setmana al deu de l'oci i si tu t'entestes a remullar-nos els caps de setmana, no hi ha manera de sortir de casa...
I és que ja son tres caps de setmana plovent, carai