En un intent de fer més senzilla la lectura d'aquest bloc, he "parit" un de nou. Podeu clicar aqui.
0 Comentarios
M'ha cridat l'atenció aquest article que penjo integre. Està extret del diari 20 minutos. Divendres tarda, desprès de dinar. La setmana ha estat dura i el cansament comença a fer efecte. El dinar també. Poso una música suau i em deixo arrossegar al regne de Morfeu (el deu dels somnis. No confondre amb el personatge d’una pel·lícula d’èxit). Els ulls s’acluquen sols i un estat de semi inconsciència plana sobre la meva ment. Es un moment dolç, en que la realitat i la ficció es barregen i no se si ja somnio o si encara estic despert. Benvolgut deu de la pluja: He recordat una d'aquelles cantarelles de quan era petit. Servia bàsicament per saber qui "parava". Més o menys, deia així: Llegeixo el diari mentre faig un cafè al bar de sota de casa. La campanya electoral ocupa les deu primeres planes del rotatiu. La lluita ferotge per veure qui la te més grossa o qui menteix millor, és digne d'estar en negreta als titulars... no hi ha cap noticia destacada sobre cultura; no interessa. No ho acabo d'entendre. Encara no fa un mes que na Iolanda decidia deixar-nos i ahir va ser en Manuel. Un altre narrador que ha marxat, la veu del qual no tornarem a sentir més. Hi ha temporades en que les feines, les idees, els projectes i les ofertes de nous reptes, es multipliquen per quatre. Aquestes situacions només passen dos o tres cops a l'any i per un espai molt breu de temps. Hi ha dies que escriure no és un plaer sinó una necessitat vital. Des de la darrera reunió de veïns (a la qual no hi vaig poder anar), soc el president de la comunitat de propietaris del meu bloc d’habitatges i, poca broma, som 34 famílies a l’edifici. |
|