Els diumenges sempre m’han semblat un xic “sosos”. Pot ser és per que ja des de jove, era el dia previ al retorn a una quotidianitat del tot previsible i poc gratificant, o pot ser és per que, desprès de tres setmanes de no tenir un cap de setmana de descans, m’he dedicat a fer el ronso, a ordenar i netejar la casa (que ja tocava!!) i, en definitiva, a descansar.
Però, mira tu quines coses, avui diumenge, a les quatre de la tarda, just en aquell moment en que començava a pensar en jeure al sofà i deixar-me endur pel grat alè de Morfeu mentre la tele vomitava alguna d’aquelles pel·lícules infumables de diumenge a la tarda, ha sonat el timbre de casa... i jo no esperava ningú!
Una agradable senyoreta amb un somriure de dentifrici, em vol fer una enquesta pel baròmetre de la comunicació i la cultura. De primer he pensat que en volien vendre quelcom, que és l’habitual. Però no, realment volien saber la meva opinió sobre un munt de coses... premsa, ràdio, televisió, ...El què veig, què llegeixo, què escolto i a qui voto sembla que li pot arribar interessar a algú!
He contestat tan be com he pogut i desprès d’una entrevista llarrrgggaaa, m’han regalat una agenda per a anotar telèfons, apa!
I als pocs minuts d’acabar, ja estès al sofà i amb l’Isis (la meva gateta) al costat, el meu cervell s’ha començat a relaxar juntament amb el meu cos.
I de cop m’ha vingut al cap. Sí, segur. D’aquí uns dies sortiré a la tele. Dintre de poc, els noticiaris parlaran de mi... I no per haver sortit al Diario de Patricia víctima de qualsevol cabró malalt i desaprensiu. No. Sortiré a la tele quan diguin que segons el darrer estudi, els espanyols veiem molta tele, llegim poc i escoltem a estones perdudes la radio. I no per que aquestes siguin las meves respostes, sinó per que res haurà canviat des de la darrera vegada que hom va donar aquesta informació.
O pot ser penseu que la gent llegim més? O que els nens i els adults xerrem més i mirem menys la tele?
No. Res no haurà canviat, però, si més no, jo sortiré a la tele!