No ho acabo d'entendre. Encara no fa un mes que na Iolanda decidia deixar-nos i ahir va ser en Manuel. Un altre narrador que ha marxat, la veu del qual no tornarem a sentir més.
Amb ell havia compartit, també, escenari i contes, vetllades i riures. Impossible oblidar la seva forma de riure, el seu accent cubà i la seva passió per viure... per gaudir.
Us soc sincer, estic dividit en dos... desprès de l'eufòria de haver estrenat obra de teatre, un cop com aquest em deixa fora de joc, anímicament tocat.
I encara que els seus contes no moriran, trobarè a faltar la seva veu i la seva mirada... càlides, com ell mateix.
De debó que no ho entenc!!