He recordat una d'aquelles cantarelles de quan era petit. Servia bàsicament per saber qui "parava". Més o menys, deia així:
"Don Juan de Villanaranja
lo bien que fuma, lo bien que canta.
Tiene la barriga llena
de vino tinto, de vino azul.
¿A quien salvas tú,
por el niño Jesús?"
No se per quina mena de mecanisme intern he recordat aquestes paraules i tampoc se com és possible que me'n recordi després de tants anys. El cert és que m'he fet un fart de riure. És evident que els temps han canviat molt. Però molt, molt!!
Aquest Don Juan de fa decennis, era admirat per la seva veu, però també per ser un pecador extraordinari, d'aquells que fan por. Les seves habilitats etil.liques i tabaquistes estan per sobre del que avui podria ser considerat com a políticament incorrecte i inclús, delictiu.
Avui en dia, el tal Don Juan estaria a la garjola sense cap mena de dubte. Els càrrecs? mal exemple per a la societat, a més de escàndol públic i una enorme despesa en sanitat.
També es nota molt l'època de la cançoneta. Era aquell temps en el qual aquest país era confessional, on deu i el seu fill, ens salvaven de tot mal, on els bisbes tenien poder i utilitzaven la seva paraula per fer-nos sentir culpables dels mals del món o de la pujada dels preus... no com ara (?).
Com han canviat els temps!!
Es una sort que encara quedin paradisos com Villanaranja, on es pot fumar i beure sense sentir-nos culpables i a on no arriben els llargs tentacles d'allò que és políticament correcte.
On es pot cantar en llibertat.