Llegeixo el diari mentre faig un cafè al bar de sota de casa. La campanya electoral ocupa les deu primeres planes del rotatiu. La lluita ferotge per veure qui la te més grossa o qui menteix millor, és digne d'estar en negreta als titulars... no hi ha cap noticia destacada sobre cultura; no interessa.
Però en un racó del mateix diari, hi ha una noticia que, al meu entendre, hauria de estar a la primera plana de qualsevol diari:
"Jóvenes palestinos encuentran en el escenario un arma para luchar contra la ocupación israelí y una razón para vivir "Antes todos queríamos ser suicidas", dice un actor".
Un somriure m'ocupa la cara i una certa emoció s’instal·la al meu estomac.
La noticia relata l’experiència d'un grup de joves que han trobat, a traves del teatre, una raó per viure, una forma de protestar i de lluitar per la seva llibertat. El director del projecte diu "Necesitamos poetas, actores e intelectuales". La raó per sobre de la violència. L'art com a eina de recerca de la llibertat.
Hom podria considerar aquest projecte com una bogeria, una de aquelles utopies impossible d'assolir i inútil. Que voleu que us digui? Per a mi és imprescindible crear per viure, i per ells és una forma de sobreviure.
Diu una de les joves actrius: "Mi forma de rebelión pasa por ser actriz, porque ellos no quieren que seamos famosos ni reconocidos, quieren mantenernos bajo su bota".
I mentrestant, aquí els politics ens volen vendre la seva moto. Sense comentaris!