Des de la darrera reunió de veïns (a la qual no hi vaig poder anar), soc el president de la comunitat de propietaris del meu bloc d’habitatges i, poca broma, som 34 famílies a l’edifici.
I no es que hagi fet cap mèrit especial per això, no; es que el càrrec es rotatiu i em tocava a mi. Però us diré que des del moment del meu “nomenament” quelcom ha canviat dins meu. Per tal d’explicar-ho us posaré uns exemples:
Fa pocs dies, mentre feia un viatge compartit en l’ascensor comunitari (tampoc ni ha d’altre!) el veí que m’acompanyava em va demanar, amb un castellà amb accent nord-africà, el meu permís per col·locar una petita antena parabòlica a un espai comú de l’edifici... si, si, m’ho va demanar a mi!!
Ja fa temps que els coloms s’han apoderat de part dels celoberts, la qual cosa ens està creant certes dificultats sanitàries i ecològiques. Les sanitàries son per que no ha de ser massa sà la quantitat d’excrements que deixen anar (com pot ser que un bitxo tant petit tingui a dins tanta merda!). Les ecològiques son bàsicament per que aquests excrements cauen a la roba estesa, amb la qual cosa cal tornar a rentar una roba que ja tenies neta... doble sabó, doble aigua, doble llum...
Així que estem mirant possibles solucions i totes, totes passen per buidar la butxaca, però sabeu a qui li envien els pressupostos? Sabeu qui ha convocat una reunió per valorar les diferents possibilitats? Si, heu encertat! A mi!
I és que des d’aquell gloriós dia en que vaig esdevenir president, tinc el poder, controlo i decideixo sobre un munt de temes.... Les veïnes i els veïns que mai saludaven, ara em comenten dificultats i necessitats, ja no critiquen la meva manera de vestir. Ara soc important!!!
***
Si això em passa a mi, imagineu que no els hi passarà als candidats a les properes eleccions. Paciència, molta paciència!