L’altre dia em va donar per fer una cosa que pot semblar d’allò més estany...
Vaig fer Ego-surfing (o com carai s’escrigui!), és a dir, vaig posar el meu nom al buscador de l’ordinador per veure que sortia, o millor dit, qui sortia La cosa va tenir la seva gràcia. Resulta que comparteixo nom i cognom amb un fotògraf que ven les seves obres a través de la xarxa. També comparteixo l’onomàstic amb d’altres persones: un biòleg del Centre de Regulació Genòmica (??), un porter de futbol de Colòmbia ,un regidor del PSC de l’Ajuntament de Pineda de Mar i un altre regidor del PP de la província de Valladolid... tot això per començar, però encara hi ha més. Un psicòleg que es dedica a la formació, un advocat, un poeta visual, un muntador de pel·lícules, un arquitecte,... i molta més gent!!
En fi, que ho tinc clar. El que en un principi era una sospita, ara ja és una certesa; no soc original. Hi han molts “jo” diferents i fins i tot, oposats.
Tanmateix, per a la gent que ens dediquem a les coses del teatre, aquesta descoberta es d’una riquesa increïble. Aquesta descoberta en fa pensar en quantes vides puc tenir, a llocs diferents, realitats paral·leles que em porten a imaginar com ha de ser la vida d’un regidor d’ajuntament, o els nervis que pateix un porter de futbol abans del partit. Mil vides diferents per poder viatjar amb la ment, mil maneres de ser més proper a gent que no conec i amb la comparteixo quelcom molt personal i íntim.
En definitiva, és una forma de sentir-me més humà, de ser part d’una comunitat més àmplia que la que visc cada dia. Feu la prova, pot ser descobriu que no esteu sols.