Divendres tarda, desprès de dinar. La setmana ha estat dura i el cansament comença a fer efecte. El dinar també. Poso una música suau i em deixo arrossegar al regne de Morfeu (el deu dels somnis. No confondre amb el personatge d’una pel·lícula d’èxit). Els ulls s’acluquen sols i un estat de semi inconsciència plana sobre la meva ment. Es un moment dolç, en que la realitat i la ficció es barregen i no se si ja somnio o si encara estic despert.
Sona un timbre. Deu ser cosa del somni. El timbre insisteix. Jo també. Però a la tercera obro un ull amb cara de gos llebrer amb males puces. És el telèfon. Maleït sia!!
Sense massa entusiasme contesto amb un “si?” sec i poc amistós. A l’altre banda del auricular, una senyoreta amb accent andí m’intenta seduir per que accepti una promoció de telefonia fixa més televisió i internet a un preu teòricament ridícul. És la tercera vegada en una setmana! L’engego a regar. Però el deu dels somnis ja no tornarà.
Aquesta situació es repeteix constantment a casa meva. Entre dos i tres cops setmanals, tinc ofertes variades... que si vull aire condicionat, que si una assegurança de vida, que si televisió, que si... No entenc com els testimonis de jehova no s’han adaptat als nous temps!
En un principi, jo intentava ser amable. Els hi deia que no m’interessava, que moltes gràcies però que no. Però sembla que la paraula “no” te diferents significats segons qui l’escolta i ells hi insistien amb més fruïció.
En una segona època, vist el poc resultat que obtenia la meva amabilitat, vaig començar a ser desagradable. Feia un “NO” ben sec i penjava, o be els hi demanava que m’esborressin dels seus llistats i els enviava a ...
Però, com que estic segur que això no s’aturarà, a partir d’ara, he decidit riure’m una estona. Estic assajant diverses respostes...
- El sr. de la casa?
- No, aquí no hi ha senyor, tots som vassalls!
O be...
- El sr. Xavier?
- No hi és.
- I quan el puc trobar?
- D’aquí a tres anys, quan torni del Kazajistàn, de treballar amb l’ONG Mimosos sin Fronteras. És que allà manca molt d’amor, sap?
Però pot ser la més efectiva és...
- El sr. Xavier?
- És impossible que es posi!
- I quan hi puc parlar?
- Estem a la seva vetlla. És de cos present.
Be, no se si tot plegat funcionarà, però si més no, segur que la persona de l’altre banda del telèfon es queda amb una cara d’antologia. Ja us explicaré com va el tema.